Aquí hem recollit les consultes més habituals sobre els nostres tractaments, amb respostes clares i concises per ajudar-te a trobar ràpidament la informació que necessites.
Si no trobes la resposta que cerques, no dubtis a posar-te en contacte amb el nostre equip d’atenció al client mitjançant el formulari o el Whatsapp. Estem aquí per ajudar-te!
Els símptomes inclouen dolor intens en mossegar, sensibilitat als canvis de temperatura, inflamació o flegmó localitzat a la geniva i fins i tot inflor a la cara. En altres ocasions la simptomatologia pot ser nul·la i, de vegades, es pot observar un canvi de color del dent.
Amb els avenços en anestèsia i en les tècniques aplicades, la majoria de pacients experimenten poc o cap dolor durant el tractament.
És important seguir les recomanacions del dentista, que poden incloure prendre analgèsics o antibiòtics, i evitar mossegar aliments durs amb aquesta peça durant unes setmanes.
Depèn de la peça a tractar i del nombre de conductes que tingui. Normalment els molars solen tenir quatre conductes, cosa que incrementa la dificultat i la durada del tractament. També influeix l’anatomia de les arrels: a mesura que siguin més corbes, més temps dedicarà el professional al tractament.
Si no es tracta la infecció del dent, aquesta pot propagar-se i causar complicacions en els teixits adjacents o, fins i tot, a nivell sistèmic. Si s’afecten els teixits que envolten el dent, es pot acabar perdent aquesta peça i fins i tot les peces veïnes.
Sempre que es pugui reconstruir i endodònciar un dent, aquesta serà la millor opció. Els implants són una excel·lent alternativa quan cal extreure una peça, però si podem conservar el dent natural, aquesta serà la nostra prioritat. Amb l’endodòncia mantenim l’os, la funció masticatòria i l’estètica de la peça dental.
L’ortodòncia és una especialitat odontològica que s’encarrega de corregir la posició de les dents i dels maxil·lars, aconseguint una alineació correcta i una oclusió equilibrada. D’aquesta manera millorem l’estètica dental, facilitem la higiene i prevenim problemes a llarg termini com la retracció de genives per malposició dental, problemes articulars per oclusions inestables i desgast dental.
El moment ideal per començar un tractament d’ortodòncia varia segons cada pacient. Hi ha casos en què és important intervenir amb la dentició de llet, quan el creixement de la mandíbula o del maxil·lar no és correcte. En altres situacions convé esperar que erupcionin totes les peces definitives. Per això és fonamental un seguiment de l’ortodoncista des de ben petits, per poder detectar al més aviat possible qualsevol alteració en l’erupció dental.
La durada del tractament depèn de la complexitat de cada cas. En general pot oscil·lar entre un i tres anys, sent aquests últims els casos en què es combina l’ortodòncia amb cirurgia ortognàtica. Cal tenir present que la salut no és una ciència exacta; tot i fer un estudi individualitzat i un pronòstic de durada, el tractament pot allargar-se per diversos motius o perquè algunes peces costen més de moure. També és clau la col·laboració del pacient. A la nostra consulta oferim pressupost tancat: si el tractament s’allarga, el pacient no assumeix cap cost addicional.
Existeixen diverses alternatives: des dels brackets (metàl·lics o ceràmics) fins als alineadors invisibles, com Invisalign. Cada sistema té avantatges i inconvenients, i l’elecció dependrà de les necessitats i preferències del pacient i de la recomanació de la Dra. Mateo, la nostra especialista. Hi ha aparells més indicats per a unes maloclusions i altres que funcionen millor en altres casos; per això és important seguir estrictament els consells de l’ortodoncista, que tindrà en compte la maloclusió, l’edat i la col·laboració del pacient.
L’ortodòncia no només millora l’estètica dental, sinó que també afavoreix la salut bucal. En corregir la mossegada i alinear les dents, facilitem la neteja —sempre és més fàcil raspallar unes dents ben col·locades que unes molt apinyades— i, alhora, reduïm el risc de càries. A més, prevé problemes articulars futurs: una oclusió correcta manté els maxil·lars i la musculatura en una posició estable, evitant sobrecàrregues de l’articulació temporomandibular que podrien derivar en disfuncions.
És essencial mantenir una higiene oral impecable, seguir les recomanacions de l’ortodoncista i evitar certs aliments, sobretot amb brackets. Els molt enganxosos es poden adherir al material fix, i els massa durs poden desenganxar brackets o malmetre l’aparell. En el cas dels alineadors invisibles, cal tenir cura de netejar-los exhaustivament, evitar aliments que els puguin tacar (com cúrcuma o vi negre) i, quan no els portis, guardar-los sempre a la seva funda per no perdre’ls.
Els implants dentals són estructures de titani que es col·loquen a l’os maxil·lar o mandibular per substituir les arrels de les dents perdudes. El procediment consisteix a inserir l’implant a l’os, permetent que aquest s’integri de forma segura abans de col·locar-hi la pròtesi dental.
Els implants dentals ofereixen una solució duradora per reemplaçar dents perdudes, milloren l’estètica facial, restauren la funció masticatòria, eviten la pèrdua òssia als maxil·lars i impedeixen danyar les dents adjacents, com passava amb els ponts tradicionals.
Després de la col·locació de l’implant, és important mantenir una bona higiene bucal, seguir les indicacions de l’odontòleg i assistir a revisions periòdiques. Cal incorporar a la rutina del raspallat fil dental i raspalls interproximals per accedir a totes les zones i garantir una higiene oral òptima. Una cura adequada assegurarà la integritat a llarg termini de l’implant.
En general, qualsevol persona amb bona salut bucal i una quantitat i qualitat suficients d’os a la mandíbula o al maxil·lar pot ser candidata per rebre un implant dental. No obstant això, és important fer una avaluació individualitzada per determinar si el pacient és idoni.
Les proves prèvies, com la diagnosi per imatge, proporcionen informació molt detallada que permet determinar si el cas és o no adequat per a la col·locació d’implants. També hi ha altres factors que poden afectar aquest procés: ser fumador, estar en tractament amb bifosfonats o tenir poc os alveolar. Aquests casos requereixen un estudi previ més exhaustiu i l’aplicació de protocols més estrictes abans de dur a terme la rehabilitació amb implants.
Quan es determina mitjançant un TAC dental que no hi ha prou os per a la col·locació d’implants, cal estudiar bé el cas i planificar tècniques de regeneració òssia per recuperar el volum òssia i així poder col·locar i donar estabilitat als implants.
Es recomana que en pacients joves la col·locació d’implants es faci a partir dels 18 o 20 anys, moment en què normalment s’acaba el creixement.
En casos en què no hi hagi infecció ni problemes de suport òssia, es podria col·locar l’implant el mateix dia de l’extracció si les proves prèvies així ho aconsellen.
En situacions en què no es pugui col·locar l’implant el mateix dia o calgui fer regeneracions prèvies, caldrà esperar entre 3 i 6 mesos per a la col·locació de l’implant.
Posteriorment, s’esperen uns 3–4 mesos més per col·locar la pròtesi sobre l’implant, un cop s’ha considerat que aquest s’ha osteointegrat.
El fracàs d’un implant pot ocórrer, tot i que passa en un percentatge molt baix. De vegades, factors externs poden alterar la osteointegració de l’implant: si el pacient fuma, té malalties associades o presenta una higiene oral deficitària… En aquests casos, l’implant es retira i s’estudia la possibilitat de col·locar-ne un de nou uns mesos després, una vegada la zona hagi cicatritzat o s’hagi realitzat una regeneració prèvia.
El primer senyal d’alarma sol ser la gingivitis, que és la forma més lleu de malaltia periodontal i es caracteritza per inflamació i sagnat de les genives. La gingivitis és reversible amb una bona higiene bucal i amb tractaments professionals adequats. Si aquesta patologia no es tracta, pot evolucionar cap a una periodontitis, que és una fase més avançada de la malaltia periodontal i que afecta no només les genives, sinó també l’os de suport de les dents. En casos avançats de periodontitis, pot arribar-se a la pèrdua dental.
El tractament de les malalties periodontals dependrà de la gravetat i de l’estat de les genives i del teixit de suport.
Gingivitis
Per tractar una gingivitis, n’hi ha prou amb una profilaxi o neteja bucal realitzada pel nostre equip de professionals, que eliminarà la placa i el sarro, i t’ensenyarà la tècnica correcta de raspallat i els hàbits saludables per mantenir una bona salut oral.
Periodontitis
Estudi inicial: la nostra especialista en periodòncia valora el grau i l’evolució de la malaltia per determinar les sessions necessàries.
Fase higiènica/desinflamatòria: es realitza el raspat i allisat radicular, tècnica que elimina la placa bacteriana i el càlcul de les bosses periodontals i de les arrels dentals.
Manteniment: com que la malaltia periodontal és crònica, un cop estabilitzada cal fer controls periòdics. La fase de manteniment és essencial per al control a llarg termini de la periodontitis i per evitar-ne la progressió, amb sessions cada 4, 6 o 12 mesos segons la condició de cada pacient.
Cirurgia resectiva
En casos de periodontitis agressiva o avançada, es redueixen mitjançant cirurgia les bosses periodontals profundes per evitar la pèrdua òssia i estabilitzar la malaltia.
Cirurgia regenerativa
En situacions de pèrdua òssia severa, s’utilitzen empelts ossis i membranes per estimular el creixement de nou os a les àrees afectades.
Cirurgia mucogingival
Intervencions a la mucosa oral per corregir recessions gingivals amb empelts de teixit tou, cobrint les arrels exposades per protegir-les de la càries i la sensibilitat, i també per tractar frenells.
Allargaments de corona
Procediments quirúrgics per remodelar o recontornejar la geniva al voltant de la dent, ja sigui per millorar l’estètica o per motius preprotètics/conservadors que permetin conservar la peça dental
La cura adequada de les fèrules dentals és crucial per mantenir-ne l’eficàcia i perllongar-ne la vida útil. Alguns consells per a la seva cura:
És molt important que, davant de qualsevol canvi que detectis a la fèrula, ens truquis i demanis hora per valorar què hem de fer. Si la fèrula es trenca, pot provocar que les teves dents es moguin o fins i tot empitjorar l’equilibri articular.
Com hem comentat, la finalitat d’una fèrula és impedir el contacte dentari i, sobretot, alleujar la càrrega articular. A la farmàcia es venen fèrules termoplàstiques que es poden modelar a casa, però el seu material és molt tou; això podria empitjorar l’equilibri articular i muscular i no compliria la funció desitjada.
Per a qualsevol dubte o consulta, contacta amb nosaltres i t’assessorarem sense compromís.
Sens dubte, la resposta és que no. És un tractament no invasiu per a les nostres dents, però sempre ha d’estar totalment supervisat per un odontòleg i utilitzar materials sotmesos a rigorosos controls de qualitat.
Alguns pacients experimenten sensibilitat dental durant el tractament. El principal avantatge de realitzar el blanquejament mitjançant fèrules a casa és que el pacient pot controlar els dies de tractament. Si apareix molta sensibilitat, pot alternar els dies de tractament. Un cop finalitzat, aquesta sensibilitat desapareixerà.
Actualment hi ha molta publicitat de productes que prometen blanquejar les dents, però cal tenir en compte que molts no estan homologats. L’ús d’aquests productes pot comportar riscos, ja que no hi ha supervisió d’un professional.
Antigament la gent utilitzava bicarbonat per raspallar-se les dents perquè es deia que les blanquejava. El bicarbonat ratlla l’esmalt, per tant és una pràctica totalment agressiva per a les nostres dents. També es promociona molt el carbó actiu per blanquejar, però és un producte igualment abrasiu.
Els blanquejaments de farmàcia no utilitzen la mateixa formulació de gel que a la clínica dental, de manera que els resultats no són els mateixos. A més, una boca mal controlada (amb càries, sarro, fractures o inflamació de genives) pot empitjorar amb aquestes substàncies. Un blanquejament sempre s’ha de fer en una boca sana.
L’odontologia conservadora se centra en el diagnòstic, tractament i prevenció de les malalties dentals, amb l’objectiu de conservar al màxim el teixit dental natural i evitar extraccions innecessàries.
Els tractaments inclouen:
Obturacions dentals per a càries.
Tractaments de conducte (endodòncia) per salvar dents danyades.
Segelladors dentals per prevenir càries en dents permanents.
Quan es detecta una càries, el dentista elimina la zona afectada de la dent i col·loca una obturació a la cavitat neta per restaurar-ne la forma i la funció.
Conservar les dents naturals és fonamental per mantenir la salut bucal global, prevenir problemes majors i millorar l’estètica del somriure.
Es recomana visitar el dentista almenys una vegada cada sis mesos.
Els dentistes utilitzen anestèsia local per minimitzar el dolor durant els tractaments. Tot i això, algunes persones poden experimentar una lleugera molèstia.
La prevenció inclou controls i revisions periòdiques, ensenyament d’una higiene oral correcta (fil dental i raspalls interproximals), pautes per a una dieta saludable i aplicacions de fluor.
Sí, amb una bona higiene bucal, visites regulars al dentista, ús de fluor i una dieta equilibrada baixa en sucres.
Si tens dolor dental, és important consultar el dentista tan aviat com sigui possible per identificar la causa i rebre el tractament adequat.
Les pròtesis dentals són un substitut artificial d’una o diverses dents. Poden ser parcials (només substitueixen algunes dents) o completes (substitueixen totes les dents d’una arcada).
Hi ha diversos tipus de pròtesis dentals:
Pròtesis completes: per a pacients que han perdut totes les dents.
Pròtesis parcials: per a qui encara conserva algunes dents naturals.
Pròtesis fixes: subjectes sobre dents naturals o sobre implants, que el pacient no pot retirar.
Pròtesis removibles: que el pacient pot treure per netejar; s’assenten sobre dents naturals, genives o implants.
Les pròtesis es confeccionen a mida de cada pacient. El procés inclou escanejar les arcades o prendre’n impressions, dissenyar el model personalitzat i fabricar la pròtesi en un laboratori dental seguint la prescripció i les indicacions del professional.
El procés no sol ser dolorós, ja que s’utilitzen anestèsics locals. No obstant això, algunes persones poden notar certa molèstia mentre s’adapten a la pròtesi, sobretot en el cas de les removibles.
És important netejar les pròtesis removibles diàriament amb un raspall especial i evitar productes abrasius. Els cures específics poden variar segons el tipus de pròtesi.
Amb la pròtesi dental no només mantenim l’estètica, sinó també la funció i l’estabilitat de la boca. Quan falta alguna dent, les restants es desplacen i poden desestabilitzar l’oclusió, cosa que dificulta la masticació i pot generar problemes a l’articulació temporomandibular.
És normal que durant els primers dies d’ús d’una pròtesi removible el pacient tingui dificultats per parlar o menjar. És un procés d’adaptació que sol requerir uns dies.
La cirurgia dental és un procediment que implica una intervenció quirúrgica a nivell oral. Engloba una sèrie de tractaments com l’extracció de dents, quists, biòpsies, la col·locació d’implants o tractaments més complexos com la regeneració amb os en zones amb grans dèficits òssies.
Els tipus més habituals inclouen:
Extracció de dents
Implants dentals
Cirurgia ortognàtica (per corregir problemes de mandíbula)
Tractament de malalties periodontals
Regeneracions per falta d’os
Empelts de geniva
Frenectomia (intervencions en frenells, tant linguals com labials)
Apicectomies (per eliminar quists a nivell de les arrels dentals)
Les cirurgies dentals es realitzen amb anestèsia local, de manera que els pacients no noten dolor durant el procediment. Després de la cirurgia, pot haver-hi molèsties que es poden controlar amb analgèsics i antiinflamatoris recomanats pel dentista.
El temps de recuperació varia segons el tipus de cirurgia. En general, els pacients poden reprendre les seves activitats diàries en pocs dies, tot i que és recomanable seguir les instruccions postoperatòries del dentista per assegurar una correcta cicatrització.
És important seguir les recomanacions del teu dentista, que poden incloure:
Prendre la medicació indicada.
Aplicar gel a la zona afectada per reduir la inflamació.
Evitar aliments durs i calents durant un temps.
Evitar esbandits durant les primeres 24–48 hores.
Mantenir una bona higiene oral, però evitant inicialment l’àrea tractada.
Són candidats ideals per a cirurgia dental aquells pacients que tenen problemes dentals significatius que no es poden tractar amb mètodes menys invasius. També s’avalua la salut general del pacient per assegurar que poden sotmetre’s amb seguretat a la intervenció.
La primera dent sol aparèixer durant els primers 6 mesos de vida. A partir d’aquest moment és necessari controlar el creixement de les dents temporals (dents de llet) i assegurar una higiene bucal correcta.
Es recomana fer la primera visita durant el primer any de vida sempre que es detecti algun problema bucal. Per exemple, convindria demanar hora al dentista si es veus que al nen li podria faltar espai per a l’erupció de les dents definitives, si presenta alguna alteració en el maxil·lar, problemes amb el frenell o hàbits que puguin deformar la cavitat bucal, com l’ús del xumet o la deglució atípica.
Encara que no hi hagi cap problema, és aconsellable programar una visita als 4 anys per a la detecció precoç de càries i per ensenyar hàbits d’higiene oral i crear un bon costum.